Article de Toni Strubell a Racó Català 06/07/20
El cas Laura Borràs és un dels escàndols més sagnants associats amb la repressió espanyola que ataca el poble català i la seva voluntat democràtica. La hipocresia que hi ha al seu voltant és colpidora, suposo perquè en pocs casos s’ha evidenciat tan clarament l’estratègia per la què s’eliminen rivals polítics a través del seu tractament penal com a enemics. Estem davant d’un cas antològic de “lawfare”, la genial paraula que des de 1975 ens acompanya, globalment, per descriure aquesta criminal pràctica. Hauria de ser qualificat com un dels crims més execrables, perquè, ¿què hi pot haver de més execrable que usar la “Justícia” per fer injustícies? L’absència de la cambra de les Cortes d’ERC i CUP en el moment de la votació sobre Laura Borràs és una de les indecències polítiques més injustificables que han comès polítics catalans a Madrid en els darrers anys. Més enllà de qualsevol altra consideració – ara que no ens vinguin amb hòsties truculentes – no van fer costat a una diputada catalana que el lawfare feixista es vol treure del damunt. L’eliminarà amb un judici farsa més el TEDH tolerarà, això sí, trobant-hi algun defecte de forma l’any 2030 que la compensarà amb uns milers d’euros – com van fer amb el torturat Martxelo Otamendi – un cop arruïnada la seva carrera, la seva salut i la seva vida. Han volgut aplicar el lawfare a una diputada catalana i 2 partits catalans no hi han votat en contra. És tan greu com miserable. Sort que ho hem pogut denunciar internacionalment, juntament amb altres casos de lawfare espanyol, al digital alemany Brave New World a: https://braveneweurope.com/toni-strubell-nuria-bassa
https://www.racocatala.cat/opinio/article/49237/amb-laura-borras
