Sobre els autors de l’informe

Els autors d’aquest informe han servit a l’Administració local en diferents categories,
poblacions i responsabilitats durant un període proper als quaranta anys. Han exercit,
fonamentalment, com a secretaris, interventors i tresorers, càrrecs als quals van accedir
mitjançant oposicions i concursos públics i lliures convocats en l’àmbit estatal per l’Instituto
Nacional de Administración Pública (INAP).

David Ros ha exercit també com a professor en cursos del mateix INAP i ha participat en
formacions destinades a nous secretaris-interventors a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Isidre Llucia és doctor en dret i ha estudiat en la seva tesi doctoral la dimensió òptima
de les administracions locals. També és professor del curs
“Un dret públic català per al segle XXI” a la UAB.

Tots dos han tractat, al llarg de la seva trajectòria, un ampli ventall de problemàtiques municipals:
urbanisme, contractació de personal, obres, serveis i gestió pública en general.

El perquè d’aquest informe

Aquesta experiència és la que els porta a redactar aquest informe per a qui el pugui considerar útil
i per a qui el vulgui utilitzar allà on consideri convenient. No ha estat encarregat per ningú
i ha estat elaborat en consciència.

Els autors afirmen que no els mou tant l’opinió ideològica personal com el rigor tècnic i jurídic
del cas que han estudiat. Tant la solució judicial com la decisió de la Mesa del Parlament els ha
generat alarma per la manera com, segons exposen, s’ha utilitzat de forma tergiversada el dret.

Consideren que, sobre la base d’aquest rigor, no podien restar al marge en un cas que qualifiquen
de persecució judicial (lawfare) contra, en aquell moment, la segona autoritat del país.

Context general

L’informe sosté que la presidenta Laura Borràs és una figura que no deixa indiferent ningú.
Els seus admiradors destaquen la claredat de les seves exposicions, mentre que els seus detractors
la consideren una figura incòmoda pel seu compromís amb l’independentisme.

Segons els autors, els mecanismes de l’Estat no li perdonen, com tampoc a altres activistes
represaliats, els seus posicionaments clars en favor de la independència. Per això, afirmen
que aquest informe no entra en intrigues polítiques, sinó que vol aportar una anàlisi jurídica
rigorosa més enllà de noms i persones.

Principis bàsics del procés penal

L’informe recorda que un sistema judicial honest i ètic només condemna una persona acusada
si té la certesa absoluta de la seva culpabilitat. Davant de qualsevol dubte, s’hauria d’aplicar
el principi in dubio pro reo, així com la presumpció d’innocència.

Els autors consideren, però, que quan es tracta d’independentistes catalans, els acusats han hagut
de demostrar la seva innocència davant les acusacions formulades contra ells.

La condemna mediàtica prèvia

Segons l’informe, abans del judici es va produir una condemna pública anticipada mitjançant
el relat construït en diferents mitjans de comunicació. Aquest relat girava al voltant de dues idees:

• Que Laura Borràs havia fraccionat contractes.
• Que l’informàtic Isaías Herrero era amic seu.

Per als autors, aquest marc narratiu va consolidar públicament la idea de corrupció i amiguisme
abans de la resolució judicial.

La sentència del TSJC

El març de 2023, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència condemnatòria
contra Laura Borràs, declarant-la culpable d’un delicte de prevaricació administrativa i d’un altre
de falsedat en document públic, i imposant-li una pena de quatre anys i mig de presó i tretze anys
d’inhabilitació.

El mateix tribunal va considerar desproporcionada la pena de presó i va proposar un indult parcial,
però no va fer extensiva aquesta proposta a la pena d’inhabilitació.

Peculiaritats de la contractació en l’àmbit informàtic

L’informe explica que els projectes informàtics poden ser especialment complexos, perquè impliquen
la coordinació entre coneixement funcional, anàlisi tècnica, programació i implantació.
En aquest context, l’òrgan de contractació és qui ha d’escollir la forma de contractació
dins el marc legal vigent.

Segons els autors, Laura Borràs, com a presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes,
sabia què volia aconseguir i va buscar la manera de fer-ho possible amb recursos limitats.

Les feines que es van fer

Fruit de les adjudicacions, es van desenvolupar diferents portals i eines informàtiques de difusió
de la literatura catalana, entre els quals:

• Portal de les Lletres Catalanes
• Espai de lectura 2.0
• Any Vinyoli
• Adaptació de la plataforma “Què llegeixes?”
• Web dels 300 anys de literatura catalana 1714-2014
• App “Què llegeixes?”
• Web “Any Llull”
• Festival Nacional de Poesia
• Web “Any Bertrana”
• Altres microllocs i desenvolupaments complementaris

L’informe subratlla que aquestes feines es van executar i que la funcionalitat dels treballs
va quedar acreditada per peritatges judicials.

La qüestió clau: hi havia fraccionament?

Segons l’informe, no hi havia unitat funcional entre els diferents expedients de contractació.
És a dir, es tractava de treballs independents entre ells i no d’un únic contracte dividit
artificialment per evitar els requisits de publicitat.

Els autors sostenen que aquesta absència d’unitat funcional és un element clau per descartar
el fraccionament arbitrari i, en conseqüència, la prevaricació.

La pràctica administrativa a la ILC

L’informe assenyala que el mètode habitual de contractació a la Institució de les Lletres Catalanes
era el contracte menor. També recorda que, en aquell moment, la normativa no exigia tres pressupostos
per a aquest tipus de contractes.

Els autors afegeixen que, si haguessin hagut d’emetre informe jurídic sobre aquestes contractacions
en l’exercici de la funció interventora, no hi haurien oposat objecció, més enllà de les observacions
habituals de caràcter tècnic.

No hi ha prevaricació ni corrupció

Què és la prevaricació?

La prevaricació és el delicte que comet una autoritat que sap que està prenent una decisió injusta.

Per què, segons l’informe, no hi ha prevaricació?

• La finalitat dels contractes complia els objectius de la Institució.
• La contractació menor es va fer dins els marges de la normativa aplicable.
• No hi havia unitat funcional entre els contractes.
• No existia cap informe intern advertint d’irregularitat.
• Formalment, la tramitació era suficient segons la llei vigent.

Què és la corrupció?

L’informe recorda que la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció vincula els delictes
de corrupció a l’existència de guanys il·lícits, enriquiment indegut o perjudici econòmic.

Conclusió de l’informe sobre aquest punt

• No hi va haver enriquiment personal.
• No hi va haver perjudici econòmic per a l’Administració.
• Les feines es van fer i es van pagar correctament.

El segon delicte imputat: la falsedat documental

L’informe sosté que la condemna per falsedat en document públic es basa en la idea que calien
tres pressupostos per a cada expedient, quan, segons els autors, la legislació vigent en aquell moment
no exigia aquest requisit per als contractes menors.

A més, s’hi argumenta que aquests pressupostos accessoris no tenien transcendència jurídica,
ja que no alteraven el resultat de l’adjudicació, que ja estava decidida.

En conseqüència, segons aquesta interpretació, no hi havia delicte de falsedat documental
ni tampoc inducció a la falsedat.

Per què l’informe afirma que no és un cas de corrupció

Els autors consideren especialment injust que es vulgui presentar Laura Borràs com a condemnada
per corrupció, quan la mateixa sentència reconeix que no hi va haver malversació,
ni obtenció de benefici econòmic, ni perjudici per a la Institució de les Lletres Catalanes.

Per què es considera un cas de guerra judicial (lawfare)

L’informe connecta aquest cas amb el concepte de lawfare, entès com l’ús i abús
tergiversat del dret amb finalitat política. En aquest marc, es considera que el dret es fa servir
contra l’enemic polític amb l’objectiu de limitar la seva acció i expulsar-lo de l’espai institucional.

Els autors assenyalen diverses vulneracions de drets denunciades durant el judici:

• Dret al jutge ordinari predeterminat per la llei
• Dret a un tribunal imparcial
• Presumpció d’innocència
• Dret de defensa
• Dret a la intimitat i al secret de les comunicacions
• Dret a un procés amb totes les garanties

També qüestionen la imparcialitat del tribunal i consideren que la sentència té com a efecte
pràctic apartar Laura Borràs de la política institucional.

Conclusió

L’informe conclou que la condemna contra Laura Borràs no respon a un cas de corrupció,
sinó a un ús desviat del dret amb finalitat política. Des d’aquesta perspectiva, es defensa que
ens trobaríem davant d’un cas de guerra judicial (lawfare) orientat a expulsar-la
de l’espai institucional.

Autoria

David Ros Serra
Interventor d’Administració local

Isidre Llucia Sabarich
Secretari d’Administració local

Notes i referències

1. Lawfare: ús i abús tergiversat del dret amb finalitat política.
2. Sentència STSJ CAT 1777/2023, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
3. Informe técnico judicial para aportación judicial nº 290/2022. Net Computer Forensics, SL.
4. Referència a la pàgina 41 de l’informe citat.
5. Referència a la pàgina 42 de la sentència citada.
6. Intervenció de Josep Lluís Martí Marmol al Segon Congrés Català en Defensa de l’Estat de Dret.
7. Incident de recusació 1/2022 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
8. Damia Del Clot, Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català, Voliana Edicions, 2021.