Article de Rosa M. Ortega a Regió7 30/04/25
«La presidenta Laura Borràs ha estat condemnada a quatre anys, sis mesos i un dia de presó i a tretze anys d’inhabilitació en base a una sentència injusta que inclou una pena que el mateix tribunal que la va jutjar va considerar desproporcionada. La seva situació, doncs, només es pot explicar en el marc d’una evident persecució política que pateix a causa de la seva destacada implicació en la tasca a favor de la independència de Catalunya. Volem Laura Borràs fora de la presó!».
Fins ahir vaig comptabilitzar més de 1500 signatures de suport. No sé si són moltes o poques, però hi he trobat a faltar noms rellevants; sobretot de la cúpula dirigent de Junts. El partit de la presidenta Borràs i, fins fa pocs dies, també el meu. Junts era el meu projecte, el meu lloc, el meu partit. Em vaig creure la transversalitat que es predicava. Que hi havia un objectiu més important i transcendent per sobre de la ideologia de cadascú: la independència. Per això hi teníem corrents interns que representaven sensibilitats ideològiques diferents: socialdemòcrates, liberals i d’esquerres. Com quan fèiem la ve baixa, que no demanàvem pas a qui teníem al costat a qui votava. O la Via catalana cap a la independència que segons afirmava Carme Forcadell – la presidenta de l’ANC d’aleshores- «era el símbol de la unitat del poble català per assolir la sobirania nacional».
En una entrevista d’Andreu Barnils a Vilaweb, la mateixa Laura deia: «Parlar de rivals quan entenc que tots han de ser companys de viatge… Aquest viatge o el fem col·lectivament o no arribarem a bon port. La República la vols més de dretes o d’esquerres? És que si no la tinc, no podrà ser ni l’una cosa ni l’altra. I si no fem força per a aconseguir-la, difícilment la tindrem». La presidenta Borràs sempre m’ha representat. Un actiu valuosíssim per al projecte, per al futur del país. I n’ha pagat un preu molt alt. Calúmnies, insults, burles i traïcions. I un lawfare de manual: l’ús il·legítim dels sistemes judicials contra els adversaris polítics. Deia també Borràs: «Els moments de feblesa em venen quan veig gent que hauria de ser al meu costat i no hi són per interès partidista. El foc amic és el que fa més mal».
En tot aquest fangar tan cruel i hostil com de vegades arriba a ser el món de la política, s’agraeixen infinitament gestos d’empatia i solidaritat com el de Margarida Aritzeta, escriptora i degana de la Institució de les Lletres Catalanes entre 2019 i 2022. I és molt bonic que a més a més, ho hagi fet perquè té la «certesa» que «si l’escriptora Isabel-Clara Simó fos viva, hauria estat ella qui hauria demanat l’indult, com a degana que havia estat de la Institució quan la Laura Borràs la dirigia. Ho faig, doncs, en memòria seva», afegeix. «A la prèvia del judici ja em van dir que sabien que era innocent, però que necessitaven culpabilitzar-me perquè ens necessiten desesperanzados», diu Laura Borràs. Gràcies, Margarida Aritzeta per donar-nos, tu també, i malgrat tot, esperança.
https://www.regio7.cat/opinio/2025/04/30/volem-laura-borras-fora-preso-116881964.html
